Passa al contingut principal

Qui som?


 “Trifàsiques” és un espai de debat i aprenentatge format per tres humanistes inquietes

Laura Freixas i Dalmau: Em presento, soc la Laura de Malgrat de Mar! Em costa una mica definir-me a mi mateixa però així a grans trets podria dir que tinc una fília especial pel mar i els cims; que adoro els museus d'art i les esglésies romàniques, que soc una motivada i defensora de la cultura popular, que crec que el cau és millor que l'esplai (sense mai desmerèixer la bona feina que fem ambdós moviments) i que considero que menjar és un plaer indescriptible. 


Patri Pino Ripollés: La Patri, humanista de les Terres de l'Ebre. Vivint entre Barcelona i Tortosa. Amant de l'art i la literatura. M'agrada anar al teatre, descobrir nous racons i el realfood.




Núria Gironès Targa, humanista i mestra de filosofia, ciència i valors. Sóc de Cal Titit i de Ca l'inquiet, m'agrada estar a tot arreu i al mateix temps sóc bastant solitària encara que em costa estar sola. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

(Anti)orientalisme: violència, alteritat i poder

Si parlem d’Orient i Occident en contraposició estem creant una diferència que radica en l’alteritat, en l’altre, en la diferència. Existeixen, almenys, tres maneres de concebre aquesta alteritat: l’orientalització, la segmentació i l’assimilació. Per orientalització s’entén el fet de crear un jo i un ‘altre’ com un reflex negatiu del jo; és a dir, es tracta de definir a l’altre comparant-lo amb el ‘jo’ i veient les característiques positives i negatives en la comparació. La segmentació defineix el ‘jo’ i l’’altre’ mitjançant una escala d’inclusions i exclusions. Finalment, l’assimiliació és el procés de definir l’altre a través d’un acte jeràrquic d’inclusió. En l’assimilació acostuma a haver-hi la part dominant i la part subordinada que s’assimila al ‘jo’, en aquest cas el ‘jo’ absorbeix l’altre. Aquesta última pot ocórrer a nivell orient-occident, però també a nivell d’estat o de país; per exemple, durant el franquisme a Espanya es va utilitzar l’assimilació per absorbir i incloure ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Violència (in)explícita

 Si parlem de violència en termes de marginació, podem apuntar la que ha patit la dona al llarg de tota la història de la humanitat. I aquesta marginació social es veu reflectida en l’art, en la literatura, al teatre… Fins que arriba la modernitat, amb la qüestió de la identitat i la representació de les minories, marcant un canvi significatiu en el relat de la història. Quan arriba la “modernitat” de Baudelaire, es comença a debatre la introducció dels que estaven exclosos en aquests camps culturals; la dona, una d’elles.  Aquest problema es trasllada al context dels museus, on l’espai per poder exposar la seva obra ha estat petit. És irònic, però, perquè la dona sempre ha estat allà. Com? Com a objecte de representació. Si viatgem fins al mateix Paleolític ja ho veiem amb les figures de les venus, i continuarà essent així fins als nostres dies.  El seu paper sempre ha estat com a musa o model i, majoritàriament, nua. I qui millor o més mediàticament ha defensat aquesta ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
 “Trifàsiques” és un espai de debat i aprenentatge format per tres humanistes inquietes. És un projecte quotidià per reflexionar i per no deixar de fer coses juntes. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació