Potser primer de batxillerat no sembla el millor moment per prendre decisions importants, però arriba segon i un dia, obris els ulls, i sense saber com, no et queda més remei que escollir el teu futur. En el meu cas una carrera universitària, perquè això sí que ho tenia mínimament clar. I és un moment crític, no saps què fer, ningú et pot ajudar a saber què vols. Finalment, buscant opcions com el grau de Periodisme em vaig trobar amb “Humanitats”. No sabia què era allò. No coneixia ningú que ho sabés tampoc. De fet, dubto que avui dia ho pugui saber tothom. I quan vaig indagar, concretament en l’oferta que tenia la Universitat Pompeu Fabra, vaig veure que simplement estaven descrivint allò que estava buscant sense ni tan sols jo saber-ho.
Pot semblar una continuació del batxillerat humanístic, no ho negaré. Tampoc puc afirmar-ho. Les assignatures són, si fa no fa, les mateixes. Les de “lletres” que tots sabem (apartant una mica la part més filològica). Arribes a la Universitat i et van introduint de manera suficient genèrica per seguir una mica perduda. Així i tot, van passant els trimestres i els cursos, i un cop has superat la meitat de la carrera veus que no només ensenyen filosofia, sino a pensar; no només literatura, sinó a llegir, a treure un petit escriptor que portes dins; no només geografia, sinó a comprendre el món de les fronteres, dels refugiats i de qüestions polítiques; no només art, sinó a entendre les obres que t’envolten. Tot plegat t’ajuda a veure i a poder comprendre el teu entorn, analitzant els seus precedents i significats.
Per a seguir amb el 3r curs em resultava bastant inquietant no ser capaç d’escollir un itinerari específic, com demanaven. Els diàlegs interns eren eterns, començaven amb “m’agrada la literatura, doncs vinga... No, no, però no puc fer només això”. “I l’art? M’encanta... però tampoc”. Per sort no era obligat escollir-ne un de concret, sinó que podia optar entre l’itinerari d’antic i medieval, o el de modern i contemporani de totes les matèries. I sens dubte vaig escollir el segon; m’interessava estar en un context més prop de l’actualitat. Això sí, gràcies a les diverses optatives em vaig salvar de no abandonar les assignatures antigues i medievals, que són necessàries per entendre moltes de les coses que formen part de les èpoques més recents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada