Acabes segon de batxillerat i has de decidir, si vols, quina carrera vols estudiar. Abans d’això també has de passar pel punt on has de decidir si et decantes per les ciències o per les lletres. Per mi, aquest ja va ser un moment crucial, jo volia fer llatí i biologia i, no entenia, perquè havia d’escollir algunes coses i abandonar-ne d'altres (un dels escenaris tan recurrents a les nostres vides). Després d’intentar compaginar les ciències amb les lletres (cosa que pel sistema educatiu era incompatible) vaig acabar decidint-me per les lletres. Al moment de decidir carrera em va costar, igualment, escollir una carrera perquè em feia por i mandra l’especificitat. Quan vaig veure Humanitats se’m va encendre la bombeta, vaig veure-hi l’opció perfecte per fer una mica de tot i seguir aprenent coses diferents però, alhora, complementàries. Així que em vaig matricular a la carrera d’Humanitats a la Pompeu.
Primer i segon any de carrera van ser, una mica, l’equivalent a tercer de batxillerat d’humanitats on fas Fonaments, Introduccions i Teories “generals”. Això si, vaig veure que les assignatures no només eren per omplir sinó que eren per viure-les i eren dedicades al que havien de ser. A tercer o, potser també a segon però no ho recordo amb claredat, comences a triar optatives per construir-te o seguir un dels itineraris proposats. Els càlculs de crèdits i jo no ens vam acabar d’entendre, i la veritat és que tampoc era gaire clar com funcionava això de l’itinerari. Davant el dubte, vaig seguir l’instint de fer el que m’interessava més, així que vaig escollir assignatures que des de fora, o des del sistema de crèdits per itinerari, no tenien prou sentit. A part de les assignatures satèl·lits o comodins (que es podrien posar dins de qualsevol itinerari) vaig decantar-me per les assignatures de filosofia. L’interès per la filosofia em va venir quan a les primeres classes de filosofia, més generals, vaig adonar-me que hi havia un espai per reflexionar, per pensar i per conèixer. Quan vaig començar a fer les optatives de filosofia em vaig sentir fascinada perquè ho vaig viure i veure com una oportunitat de desenvolupar idees que, potser, ja tenia i per qüestionar-me les idees que segur que tenia.
Filosofia política, filosofia de la religió, filosofia conemporánea i altres assignatures van ser les que vaig gaudir més i les que em van fer veure que volia seguir estudiant filosofia. Va ser com un clic i vaig veure la filosofia com un món immens que es relaciona amb qualsevol altre cosa o disciplina. I per fi vaig poder paliar aquesta necessitat de fer de tot i aquesta impossibilitat de decidir-me, perquè la filosofia em va assegurar això, vaig veure que estudiant filosofia podia desplaçar-me per qualsevol espai des d’un pensament crític i obert.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada